Les intermitències de la Mort

Novel·la de José Saramago genial, com la majoria dels seus escrits. Com és habitual en les seves històries, planteja una situació inversemblant que li serveix per fer un retrat de la condició humana i que podria ser ben real si això passés de veritat. Com acostumo a dir en aquests casos, ja que és el que per mi defineix un bon llibre, us diré que es llegeix sol, un d'aquells relats que ens fan disfrutar no només de la lectura, sinó del que hi ha més enllà, de l'estímul que ens provoca dins nostre, cada u a la seva manera, però especial en tots els casos.

Temps de Revoltes i DEMOcràcia

Ja veurem com acabarà tot l'embolic de les revoltes del món àrab, sempre és bo que governs corruptes i dictatorials s'enfonsin. La meva pregunta és si cal arribar a aquests extrems de repressió als que han estat sotmesos aquests països durant dècades per tal que la massa digui PROU.
Ara vull que penseu en el nostre cas, España, Catalunya, en aquest cas tant se val, ja que depenem de totes dues. No només en temps de crisi, sempre, insisteixo, sempre els polítics es riuen de nosaltres constantment. Està clar que som uns privilegiats per viure en una democràcia, però hauríem de dir PROU definitivament a tantes injustícies, lleis toves, polítics aprofitats, esportistes que guanyen milions d'euros, etc... Potser ens hauríem de moure pel Facebook i eines similars per fer la nostra revolta contra els nostres "dictadors", els polítics. La unió fa la força. Crec que hem de passar ja a un model definitiu de societat, ja ha passat el periode de DEMO-cràcia (si em permeteu el símil informàtic) i passar ja a un entor real, ja que el periode de prova (DEMO) ha fracassat.