Opinions i Reflexions

Michael Jackson

2011-10-27T12:04:00.002+02:00

No puc dir res d'ell que no s'hagi dit ja, simplement vull dir ben alt que era un artista completíssim: bones cançons, bona veu, i el millor ballarí en el seu gènere.

Vull destacar la cançó You rock my world, és PERFECTA... no cal dir que val molt la pena veure el video amb el ball que hi fa.

Salut!

Avui es parla de Pedrolo

2011-08-16T08:59:00.002+02:00

Fa molts anys vaig llegir algunes narracions de Manuel de Pedrolo, i fins ara no havia tornat a llegir-lo més (gran error). Crec que és la primera vegada que recomano un llibre sense haver-lo acabat, no cal, és d'aquells que amb unes quantes pàgines ja veus que val la pena. Hi ha alguns fragments en què m'hi sento molt identificat i aquesta complicitat m'anima sempre a seguir llegint, intentant inútilment que no s'acabi mai el llibre.

El llibre és "Avui es parla de mi", escrit el 1953 i publicat el 1966.

Sheer Heart Attack

2011-06-08T13:25:00.003+02:00

El millor treball de Queen? Crec que ho puc dir sense cap mena de dubte. Hi tenim l'essència de Queen, inclassificable, amb cançons d'estils diferents però que totes juntes queden perfecte.

Brighton Rock... simplement, genial

Killer Queen, un clàssic.

Flick of the Wrist...Lily of the Valley...In the lap of the Gods "simplement" Queen!

Now I'm here... tot un himne del rock!

etc, etc...

És d'aquells discs que s'han d'escoltar d'una tirada, sencers, .... això si, ni que sigui la primera cançó (Brighton Rock) posa el volum a tot drap!!

Curiositat: és el primer CD que em vaig comprar (abans comprava cintes), un autoregal que em vaig fer el dia que vaig fer 14 anys (el 1994)... hi ha un abans i un després en la meva vida (musicalment parlant).

Who's next

2011-05-20T12:29:00.003+02:00

Aquest treball de THE WHO és una obra mestra que sembla mentida que ja tingui 40 anys.

Baba O'Riley, Behind Blue Eyes, Won't Get Fooled Again, Getting in Tune, ... GRANS cançons.

Apa, a disfrutar!!

Foxtrot - Genesis

2011-05-05T12:25:00.002+02:00

No tinc temps d'escriure, per variar.. però bé, el que us recomano ara s'ha d'escoltar, per tant... Només us dic, pels que no coneixeu Genesis, que l'estil és Prog-Rock.

A disfrutar!

Les intermitències de la Mort

2011-03-18T09:11:00.002+01:00

Novel·la de José Saramago genial, com la majoria dels seus escrits. Com és habitual en les seves històries, planteja una situació inversemblant que li serveix per fer un retrat de la condició humana i que podria ser ben real si això passés de veritat. Com acostumo a dir en aquests casos, ja que és el que per mi defineix un bon llibre, us diré que es llegeix sol, un d'aquells relats que ens fan disfrutar no només de la lectura, sinó del que hi ha més enllà, de l'estímul que ens provoca dins nostre, cada u a la seva manera, però especial en tots els casos.

Temps de Revoltes i DEMOcràcia

2011-03-03T10:32:00.003+01:00

Ja veurem com acabarà tot l'embolic de les revoltes del món àrab, sempre és bo que governs corruptes i dictatorials s'enfonsin. La meva pregunta és si cal arribar a aquests extrems de repressió als que han estat sotmesos aquests països durant dècades per tal que la massa digui PROU.
Ara vull que penseu en el nostre cas, España, Catalunya, en aquest cas tant se val, ja que depenem de totes dues. No només en temps de crisi, sempre, insisteixo, sempre els polítics es riuen de nosaltres constantment. Està clar que som uns privilegiats per viure en una democràcia, però hauríem de dir PROU definitivament a tantes injustícies, lleis toves, polítics aprofitats, esportistes que guanyen milions d'euros, etc... Potser ens hauríem de moure pel Facebook i eines similars per fer la nostra revolta contra els nostres "dictadors", els polítics. La unió fa la força. Crec que hem de passar ja a un model definitiu de societat, ja ha passat el periode de DEMO-cràcia (si em permeteu el símil informàtic) i passar ja a un entor real, ja que el periode de prova (DEMO) ha fracassat.

Eric Clapton

2010-01-03T14:04:00.003+01:00

No cal que us parli de Clapton, simplement és un dels millors guitarristes de la història (alguns el situen en 4t lloc). Us recomano els seus directes, i també va fer un bon treball al concert d'homenatge a George Harrison "Concert for George".

Bottom

2009-07-13T16:45:00.003+02:00

Gran serie protagonitzada per dos dels mítics Joves (The Young Ones). Dos petats de la vida, patètics, pàries ... genial.

L'origen del nom de la serie: Originally planned to call the series 'Your Bottom' - so that viewers would be heard to say such things as, "I saw Your Bottom on television last night" ;-p

Night Mist

2009-06-23T10:18:00.002+02:00

Si els treballs de Milt amb la seva formació The Modern Jazz Quartet a partir dels anys 50 ja eren bons, aquest disc podria subtitular-se “Jazz sense defectes” ja que només conté el millor del Jazz, sense ritmes equivocats i amb melodia. Apte per a tots els públics, encara que no escoltis Jazz sovint, “Night Mist” et sorprendrà.

McCartney - Unplugged

2009-06-15T12:12:00.002+02:00

Un acústic que sempre ve de gust escoltar... no tinc temps ara d'escriure més. Les paraules sobren, millor escoltar-lo.

2009-03-20T12:26:00.006+01:00

Hola,

vull compartir amb vosaltres una lectura i dues pel·lícules.

El llibre és Vida e insólitas aventuras del soldado Iván Chonkin de Vladímir Voinóvich.

L'autor va haver de publicar el llibre fora del seu país d'origen, Rússia, per la censura política d'aleshores. Tot i així, la publicació a l'estranger de l'obra li va costar l'expulsió del país i la pèrdua de la nacionalitat russa. El llibre va circular

de forma clandestina però no es va publicar a terres russes fins després de la perestroika.

El llibre és una sàtira del sistema comunista a inicis de la Segona Guerra Mundial. Els personatges, la majoria militars comunistes, són borratxos, incompetents i corruptes. La burocràcia russa també rep la seva part i la desinformació dels dirigents causa malentesos molt divertits.

En fí, desitjo que us agradi.

Les pel·lícules són:

Dejad de quererme de Jean Becker.

Pel·lícula francesa molt desconcertant i plena d'una tensió que no és por, no és misteri, és una altra cosa. El final és genial.

Caminar sobre las aguas d'Eytan Fox

És una pel·lícula israelí ambientada en la vida actual que posa de manifest com l'holocaust encara és viu en la societat jueva. Hi ha molts paral·lelismes entre alemanys i jueus i palestins i jueus.

Libros del Asteroide

2009-02-17T12:19:00.002+01:00

Hola una altra vegada,

també us vull recomanar alguns llibres que m'he llegit darrerament que m'han agradat molt. Tots són de l'editorial Libros del Asteroide. No és que jo tregui d'això cap benefici econòmic però es que és cert que els llibres que edita aquesta editorial són d'un alt nivell literari.

Em vaig començar a enganxar a aquesta editorial quan vaig llegir la Trilogia Deptford de Robertson Davies. Em va agradar tant que vaig seguir amb el mateix autor llegint la Trilogia de Cornish. Per cert, ara han publicat la segona part d'aquesta trilogia.

Seguidament vaig llegir El maestro Juan Martínez que estaba allí de Manuel Chaves Nogales. Imagineu-vos un "bailaor" gitano que el va enxampar la Revolució Russa i va haver-se de buscar la vida.

L'altre que us recomano és El Pentateuco de Isaac d'Angel Wagenstein. És un llibre sobre la Segona Guerra Mundial ple d'ironia i d'humor que s'enfot dels tòpics jueus. Probablement un dels millors llibres que he llegit mai.

I finalment, el millor llibre que he llegit en molt de temps. És emocionant, optimista, entretingut, simplement brutal! En lugar seguro de Wallace Stegner. Un cant a l'amistat pura i desinteressada.

Fins la propera,

Màrius

Un altre cinema

2009-02-17T11:58:00.002+01:00

Hola,

Si no trobeu cap pel·lícula que us agradi i esteu aburrits/des de veure sempre el mateix. Us recomano les següents pel·lícules. Són pelis de curta distribució que em van agradar molt. Totes quatre són molt diferents: una és divertida, l'altra intrigant, l'altra dramàtica i l'altra molt dura.

Per cert, les podeu trobar a les biblioteques de Barcelona.

- De fosa en fosa

- Contra la pared

- Next door

- 4 meses, 3 semanas, 2 días

Salut i república,

Màrius

Josep Maria Espinàs

2009-02-06T09:28:00.004+01:00

M'acabo de llegir el seu llibre "El meu ofici". Molt recomanable, es llegeix en unes hores i transmet molt bé la seva personalitat. És un home senzill, intel·ligent, amb sentit de l'humor, amb qui m'agradaria haver parlat més estona i no només el parell de minuts que vaig conversar amb ell fa uns dies, ME'L VAIG TROBAR AL TREN!! Sort de la meva nòvia, que va ser qui es va dirigir a ell, jo sóc massa tímid de vegades, i li va demanar un autògraf. Ell, molt amable, ens va fer una dedicatòria.

Bona tria personal

2008-11-19T10:09:00.002+01:00

Us recomano qualsevol escrit de Pere Calders que us caigui a les mans. Però podeu començar per la selecció d'històries curtes (la seva especialitat) que ell mateix va escollir "TRIA PERSONAL". Es llegeixen soles, narren fets inversemblants que resulten còmics i irònics, no pararàs de somriure i disfrutar llegint-les.

Sobre Pere Calders

Vicky Cristina Barcelona

2008-10-05T16:47:00.012+02:00

de Woody Allen. Estats Units-Catalunya, 2008.

amb Rebecca Hall, Scarlet Johansson, Javier Bardem i Penélope Cruz.

Dues noies nord-americanes molt diferents entre elles, una formal i assenyada, i l'altra assedegada d'experiències sexuals i emocionals, la Vicky i la Cristina del títol, van de vacances a la ciutat també del títol, on coneixen un pintor 'latin lover' que les vol seduir. Aquest triangle amorós es converteix en rectangle quan entra en escena l'exdona del pintor, una passional artista que acaba d'intentar suïcidar-se.

L'esperada darrera pel·lícula de Woody Allen no fa altra cosa que tornar a decepcionar-nos en molts moments, i com estem gairebé acostumats des de fa uns anys.

Analitzaré, en un principi, els tres elements del títol (molt criticat, però per mí amb moltes reminiscències rohmerianes, aspecte que sembla repetir-se amb el to de la pel·lícula).

Barcelona
Comencem amb un excés de pel·lícula de postal, és com aquells fullets promocionals d'agència de turisme que un cop som a la ciutat ens costa reconèixer les fotografies amb la realitat, tot sempre és molt millor a les instantànies. Molt maco veure Barcelona, però...algú la reconeix? Bardem viu al Born, però l'entrada a casa seva sembla més propera a Pedralbes (per dir alguna cosa). Els correfocs semblen totalment inofensius. Els oncles d'una de les protagonistes viuen a Barcelona...però a on? En general els colors i tonalitats de la pel·lícula són més propers a la París amelienca que a la Barcelona de l'Hereu. Tan mediterrània ha volgut posar-nos Barcelona que, per aquells que la coneixem, ens ha semblat irreconeixible. Veiem més coses d'Oviedo que de Barcelona, com es nota que el senyor Roures no és asturià.

Vicky
Rebecca Hall és l'actriu menys coneguda de tot el repartiment, els noms de Bardem, Penélope i Scarlett la tapen des del principi (només cal veure el cartell del film). Però per a mi fa el paper més complex de tots quatre personatges i qui realment arrossega la part més interessant de la pel·lícula. Una interpretació molt creïble, sòlida i sobretot allunyada de clichés i histrionismes. Un personatge made in Allen.

Cristina
La Johansson és la noia americana amb tendències bohèmies "de pacotilla" i això ens ho deixa clar l'Allen gairebé des del principi. Una noia que s'autodenomina com a liberal, que vol experiències noves, que va contra corrent, etc...però que no deixa de ser molt més puritana que la seva companya, a la qui des del principi se'ns califica com la típica nord-americana. Aquesta antítesi és molt propera a la cervantina de Sancho Panza i Don Quijote amb la seva conseqüent evolució o involució. Un aspecte que sembla que Allen critica dels seus compatriotes. Els liberals realment no ho són tant...i els puritans tampoc.
L'Scarlett fa un paper molt fluix, excessivament previsible en l'actuació, i sense gaires matisos interpretatius, molt pla.

La pel·lícula com a conjunt no és una dolenta, tot i que té força moments ridículs (el Bardem que com a pintor es dedica a prendre notes artístiques al Parc Güell, les situacions on aquest obliga a la Pe a parlar en anglès quan està la Scarlett al davant...). La història no és del tot dolenta, però no sembla del Woody Allen que volem, no es nota cap dels seus tocs argumentals, ni el seu humor ni molt menys el seu estil. El principal problema és que en l'aspecte narratiu la pel·lícula dóna molts tombs, o li falta metratge o li sobra...hi ha subtrames que semblen una mica accelerades, on sembla que faltin uns minuts per poder creure't l'escena i la situació.

El personatge del Bardem és llastimós, no per la interpretació sinó pel seu fons, erràtic, desgraciat i que intenta vendre una imatge de guanyador.

i la Pe?doncs tots esperàvem una altra actuació lamentable de la noia, però no. No només augmenta, agilitza el ritme de la pel·lícula i té un paper molt allenià, sinó que a més ho fa bé. Recordant al seu paper d'histèrica (potser no és un paper) que tan bé va fer a una de les seves primeres pel·lícules Todo es mentira. Tota una sorpresa, agraeixes la seva aparició al film i esperes que torni a sortir en escena.

Tant el Bardem com la Pe te'ls creus més quan parlen en castellà, no sé si per la seva falta de domini de l'anglès, si perquè els moments en castellà són els més còmics i naturals o perquè estem acostumats a sentir-los hispànicament.

En definitiva, no és una pel·lícula horrorosa, no és una pèrdua absoluta de temps, però no és allò que pots esperar d'un director que ha fet meravelles com Annie Hall, Manhattan, Zelig, Delitos y faltas...

Passes l'estona, té moments divertits i la trama és més o menys d'interès...això sí, imprescindible veure-la en versió original...no sé com deuen solucionar determinats moments a la versió doblada.

Death Magnetic

2008-09-15T15:58:00.003+02:00

Aquest darrer disc de METALLICA és per mi el millor. Els puristes defensaran potser que no hi ha res com els inicis, però crec que cauran en un tòpic. Aquest darrer disc torna a ser aquell Metallica que va desaparèixer el 1992 per tornar una miqueta el 2003 amb St. Anger (pel que fa a potència, no pas a so)... Death Magnetic torna als inicis de Metallica PERÒ MILLORANT MOLT EL SO... és brutalment perfecte.

Dopo Mezzanotte (Después de medianoche)

2008-08-27T23:13:00.009+02:00

de Davide Ferrario. Itàlia, 2004.

amb Giorgio Pasotti, Francesca Inaudi, Fabio Troiano i Francesca Picozza

Martino és un noi tímid i solitari que treballa com a vigilant al Museu de Cinema de Torí. A les nits, durant les seves rondes, disfruta de la seva gran passió, el cinema. Amanda treballa a un petit restaurant de fast food, viu a La Falchera, l'extrarradi de la ciutat i somia amb una millor feina, una millor vida i una millor relació sentimental. L'Angelo, la seva parella, és un petit delinqüent que es dedica a robar cotxes i a fer petits "negocis" amb els seus dos socis. Una nit, l'Amanda, fugint de la policia després d'un petit conflicte amb un client, s'amaga al Museu i coneix a Martino. Aquest la cuida i la protegeix, alhora que li transmet involuntàriament la seva afició pel cinema. A partir d'aquest moment comença una extranya relació d'amor a tres bandes, on ella té en tot moment el poder de decisió, aspecte que enlloc de ser avantatjós resulta un greu problema.

Aquesta pel·lícula fuig del típic esquema de film romàntic avorrit i que no va més enllà del conflicte amb qui acabarà la noia?, aquí ens trobem per començar uns personatges perfectament escrits, amb un elevat grau de caracterització i on els fets que els fan actuar són molt més incisius que un m'agrada o no m'agrada. Els dos personatges masculins són a les antípodes l'un de l'altre, i la noia és ben just enmig. Té característiques d'un i de l'altre formant un triangle equilàter, està tan a prop d'un com allunyada de l'altre o viceversa. Però no només això és el que fa interessant la pel·lícula, ni molt menys, sinó el tractament de normalitat que fuig de la trascendència que molts cops ens trobem a aquestes històries (ajuda molt que la narració estigui feta per una veu en off en tercera persona per donar-li més d'un cop d'humor). Ningú mor d'amor i que tota experiència viscuda és positiva sembla que és el que ens vulgui transmetre el director.

I a això hem de sumar una fotografia excessivament naturalista (juga molt amb la puresa de les tonalitats fredes i les càlides) i un ús de la càmera en mà que ajuden a remarcar el realisme d'una pel·lícula que te la creus tant i et convenç des del primer moment que et fa sentir-te un altre personatge més per voler ficar cullerada als diàlegs o situacions. I no m'oblido de la importància de la Mole Antonelliana, fascinant i hipnòtica.

A continuació us poso uns quants fotogrames perquè també podeu comprovar el dualisme cromàtic amb el que juga constantment la pel·lícula.

Doneu un cop d'ull a aquest petit conte, val la pena.

Web encara activa de la pel·lícula: http://www.medusa.it/dopomezzanotte/

Joan Fuster

2008-08-25T09:14:00.003+02:00

De moment, només he llegit dos llibres seus, però ja n'he tingut prou per verificar el que ja és sabut, que és un gran assagista.

http://www.uoc.edu/lletra/noms/jfuster/index.html

Beat Dis

2008-08-20T22:41:00.004+02:00

Bé, quina millor manera de presentar-me aquí que amb una recomanació musical que segurament li agradarà a l'autor del blog.

Aquest grup electrònic d'origen hongarès és una barreja de diferents grups i estils (tampoc em feu gaire cas perquè sinó les expectatives seran impressionants) com ara Morcheeba, Portishead, Massive Attack i fins i tot en algunes cançons tenen un to una mica dels Asian Dub Foundation (sobretot la cançó Criminal).

us deixo un vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=MbPEM5eI0_g

i el seu myspace:

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=204509365

apa!

que vagi de gust!

Camí de les Esfinxs

2008-08-19T18:22:00.002+02:00

Seguint amb el tema d'Egipte, comentar que el divendres dia 15 d'agost, és a dir, fa tant sols 4 dies, vaig llegir al diari AVUI (podria haver estat en qualsevol altre), la notícia del descobriment a la zona de Luxor (antiga TEBAS egípcia) a Egipte, de 4 esfinxs corresponents, segons els experts, als exemplars que formarien el Camí de les Esfinxs que portarien des del temple de Karnak (on ja hi ha varis exemplars) al temple de Luxor.
Ja se sabia per escrits (sobretot d'Heròdot, i altres "savis" de la Grècia antiga) que existia aquest camí, però al no haver-se trobat, es va suposar la seva desaparició al llarg del temps.
Ara, podem assegurar que aquest camí hi és, en tenim proves.

No aporta gaire més informació, però per qui ho prefereixi argumentar amb la font de la informació, aquí us deixo el link:

http://paper.avui.cat/article//cultura//136384/quatre/esfinxs/mes/luxor.html

Would you rather...?: Dilemes difícils de ponderar

2008-08-13T10:08:00.003+02:00

En el meu darrer viatge a Boston vaig comprar aquest llibre, ideal per llegir si es té un nivell acceptable d'anglès i/o s'està amb les facultats mentals "alterades". El llibre només serveix per plantejar-se dilemes de difícil resolució, per exemple: preferiries (tu, lector masculí) tenir 17 testicles, o només un però del tamany d'un coco? Veuries una peli porno amb els teus pares, o una en la que sortissin els teus pares?

Com podeu veure, el nivell és ideal per l'estiu, una època en la que les cèl·lules es reblaneixen i normalment no estem predisposats a la lectura de l'Ulises de Joyce. La web del llibre té el mateix nivell, o sia que per unes "rises" no està malament.

A brave new world

2008-08-11T20:41:00.003+02:00

És el llibre més conegut d'Aldous Huxley (en castellà, mal traduït com: Un mundo feliz). La idea és original (sobretot en l'època en què va ser publicat, el 1932) i tot i que en algun moment del llibre em va semblar una mica fluix, ja cap al final vaig comprovar que és un llibre que s'hauria de llegir tothom, tot està molt ben lligat, en ell no hi ha res per casualitat, no hi ha "palla", tot és necessari, o si més no, útil per enriquir el missatge que vol donar, és un crit a l'individualisme en el millor dels sentits.

Mahmud Ahmadineyad

2008-08-09T11:45:00.003+02:00

Una nota biogràfica del president d'Iran:

Durante la guerra con Irak, Ahmadinejad fue instructor de los Basiji Mostazafan, una organización fundada en 1979 por Jomeini. Los basiji eran niños de hasta 12 años que estaban obligados a defender el regimen de Jomeini armados de una llave de plástico en el cuello, una llave que les aseguraba su entrada en el paraíso. Los niños eran utilizados para limpiar los campos minados. Se había intentado con asnos, ovejas y perros, pero éstos, al ver una explosión, se asustaban y huían. En cambio los niños plenos de fervor religioso y con sed de paraíso se ofrecían jubilosamente. Para evitar la dispersión de sus cuerpos, antes de entrar a los campos minados los niños se enrollaban en alfombras, para que sus partes permanecieran juntas tras la explosión. (En la actualidad, en Téhéran hay 1.250.000 personas pertenecientes a este movimiento.)

... i aquest home ha desenvolupat un programa nuclear, ... diu que només per generar energia, ... però després no es talla ni un pèl a manifestar el seu desig d'eliminar Israel... esperem que no passi res, però suposo que al final sempre acabaran pagant justos per pecadors; moriran innocents jueus, innocents iranís, etc...

Nacho Ares

2008-08-06T07:22:00.002+02:00

Em considero un gran aficionat a la egiptología. Per això des de fa un temps m'estic llegint uns quants llibres sobre aquest tema. I m'ha cridat l'atenció un escriptor en particular: Nacho Ares.
Possiblement no és la referència per excel·lència sobre aquest camp, i jo particularment, fins i tot el trobo un pèl "friki" escrivint els seus llibres. Però m'agrada.
M'agrada el seu estil d'escriptura fluïda, els seus comentaris, i la composició dels seus llibres. En aquest cas, no puc saber si és una gran eminència en el camp (perquè no domino gens el tema), però el que diu és convincent, i això és molt important.
Així que si algú s'anima a llegir alguna obra seva, i vol compartir la seva experiència, que sàpiga que ho pot fer amb nosaltres en aquest blog.
Jo m'he llegit els títols "Arqueología de los dioses", i "El Enigma de la Gran Piràmide".
Per anar fent boca, us deixo el seu enllaç personal perquè hi feu un cop d'ull:

www.nachoares.com

It's time for a love revolution

2008-08-05T00:12:00.003+02:00

Fins ara només tenia un disc de Lenny Kravitz, i coneixia algunes altres cançons, però després d'escoltar el seu darrer disc, tinc la necessitat d'aconseguir tota la seva discografia... a veure si em trobo més sorpreses agradables. La majoria de les cançons d'aquest darrer disc tenen regust dolç a 60s-70s... algunes amb clara influència de Led Zeppelin... no ho critico, al contrari, ho agraeixo, tot i que en alguns casos està a punt d'arribar al plagi, ... per exemple "Confused" em recorda massa el "clima" de "Since I've been loving you"

Estic força d'acord amb la següent crítica: http://www.musica.fanzinedigital.com/993_1-.html

Bobby Darin

2008-07-19T12:57:00.003+02:00

Sinatra?...sí, era molt bo, però no podem oblidar Darin, la millor interpretació de MACK THE KNIFE, no em canso d'escoltar-la.

http://es.wikipedia.org/wiki/Bobby_Darin

The River

2008-06-05T13:17:00.003+02:00

El Boss té molts bons discos, però ahir estava escoltant THE RIVER, i crec que val la pena destacar-lo especialment. Sense oblidar els altres grans àlbums que té, clar.

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:h9fyxqu5ldde

Live at Leeds

2008-05-29T09:52:00.003+02:00

Una de tantes joies de THE WHO. El millor concert que he escoltat mai?... pot ser.
Si fos més bo, ... crec que no ho aguantaria.

http://es.wikipedia.org/wiki/Live_At_Leeds

Una muñeca rusa

2008-03-21T13:15:00.004+01:00

Llibre d'històries curtes d'Adolfo Bioy Casares. Destaco especialment "Nuestro viaje", a veure si la trobeu tan genial com jo... i perquè la hi trobo.

Sobre l'autor: http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Bioy_Casares

Shutter

2008-02-28T15:21:00.004+01:00

No és la típica peli asiàtica de terror, en aquest cas, el final val la pena

http://www.mangafilms.es/shutter/

...això sí, em vaig passar mitja peli esperant que el protgonista agafés la guitarra i es posés a cantar "me enamora"... és com el Juanes però en "chino"!!

La novia de Matisse

2008-01-17T16:29:00.002+01:00

Aquesta novel·la de Manuel Vicent es llegeix sola, flueix, t'atrapa, i està molt ben escrita, té grans moments, i la narració és sutil. Sense ser una obra mestra, et deixa el mateix "gust de boca" que les grans novel·les, i voldries que el llibre no s'acabés mai.

Sobre l'autor: http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vicent

Oscar Peterson

2008-01-11T23:51:00.000+01:00

No tinc massa temps per escriure, però ara que hi penso, no vull deixar de dedicar un post a aquest gran pianista que fa poc que ens ha deixat.

http://wm11.allmusic.com/cg/amg.dll

Cansei de ser sexy!

2007-12-27T21:34:00.000+01:00

Pop electrònic per curar tristeses. Aquí us passo 'let's make love' de Cansei de Ser Sexy, unes brasileres amb molta energia i ganes de disfrutar la vida. No us posa catxondos/es aquest videoclip?

A mi sí.

http://www.youtube.com/watch?v=LKTALfAwbKQ

Live From NY City, 1967

2007-12-25T01:45:00.000+01:00

La gràcia d'un concert, és adaptar les cançons, donar-los un altre aire..., i si està ben fet, milloren la cançó i tot.... això és el que passa amb aquest concert de Simon & Garfunkel: http://wc10.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:hjfwxqq0ldhe

15 de les 19 cançons, no s'havien editat mai fins el 2002.

Mellow Yellow

2007-12-11T22:27:00.000+01:00

Fa uns 4 o 5 anys que escolto Donovan, gran veu, gran guitarra, gran talent, ... però avui he escoltat per primer cop aquest disc, i l'he trobat genial... té cançons d'aquelles que mai oblides, com "Young Girl Blues", els que em coneixeu, potser pensareu, pel títol, que és d'estil blues, però no ho és, és "simplement" una gran veu acompanyada d'una molt encertada guitarra, és la prova que demostra que per fer bona música n'hi ha prou amb una bona melodia. La meitat del disc és molt molt bo, i la resta, si t'agraden els '60 més purs, també t'agradarà. Per cert, només tenia 20 anys quan va composar aquest disc, això encara el fa més bo, ... sembla mentida que un noi tan jove, composi d'aquesta manera.

Això si, t'ha d'agradar el seu estil, sinó, ... doncs res, si mai escolteu música dels '60, potser no entendreu perquè m'agrada tant... en fi, com sempre, això és la meva opinió.

http://wm01.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:hifyxqt5ldhe

Races inferiors?

2007-11-08T00:13:00.000+01:00

Fa uns dies va aparèixer aquesta notícia: "El genetista James Watson afirma que la inteligencia no es igual en todas las razas"
Jo no sóc científic, no sóc ningú per ficar cullerada en aquest tema, els entesos són qui han de pronunciar-se, però la meva resposta a Watson és: Jimi Hendrix, Chuck Berry, Miles Davis, Milt Jackson, Duke Ellington, James Brown, Fats Domino, Louis Armstrong, Charlie Parker, Count Basie, John Coltrane, Otis Redding, B.B. King, Muddy Waters, Ella Fitzgerald, Nina Simone, Sarah Vaughan, Billie Holiday, Coleman Hawkins, Lionel Hampton, Johnny Hodges, Oscar Peterson, ... i un llarg, infinit etc.

Band of Gypsys

2007-10-27T11:28:00.000+02:00

Concert de Jimi Hendrix, ... simplement: perfecte

http://wc02.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:gifqxq85ldje

Història dels Grecs

2007-10-22T20:44:00.000+02:00

Llibre molt recomanable, escrit per Indro Montanelli, explica molt bé la història dels grecs, de forma amena però amb tot el rigor.

Sobre el llibre: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900000906501,00.html?titulo=HISTORIA+DE+LOS+GRIEGOS

Sobre l'autor:http://es.wikipedia.org/wiki/Indro_Montanelli

Denúncia

2007-10-13T14:33:00.000+02:00

Si teniu sentiments no mireu el video, FEU-ME CAS, JO NO HE POGUT ACABAR DE MIRAR-LO, però si sou partidaris dels abrics de pell... per si no ho sabíeu, per fer-los, treuen la pell als animals quan encara estan VIUS, ... si encara esteu a favor d'aquests abrics, llavors sí, mireu el video http://www.strasbourgcurieux.com/fourrure/spanish.php, si després de mirar-lo seguiu pensant que els abrics de pell són macos, i que no passa res que la gent en porti, .... feu-vos un favor........ mateu-vos per així poder deixar de patir per haver de conviure cada dia amb vosaltres mateixos.

Monzonada (en el millor sentit)

2007-10-10T21:07:00.002+02:00

Pels qui admirem Monzó, sempre són un regal les seves paraules... el que és genial, és que ara també s'hagin sentit a Frankfurt.

Aquí teniu tot el discurs:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2584568&p_edi=General

Piet Mondrian

2007-09-02T16:27:00.001+02:00

Gran pintor del segle XX. M'agrada especialment la seva primera etapa, abans d'arribar al Neoplasticisme, per mi la seva millor etapa va ser el cubisme.

http://www.mondriantrust.com

http://es.wikipedia.org/wiki/Pieter_Cornelis_Mondrian

Alicia Keys

2007-08-21T11:27:00.002+02:00

Gran veu, toca el piano, composa... si no hi ha una catàstrofe o es deixa emportar per la fama i es ven... és un valor segur, i encara és jove, té 27 anys. Hauria de treure nou material ja!

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=11:dvfexq8kld0e

http://www.alicia-keys.net/

The Animals

2007-08-14T13:58:00.001+02:00

Un dels millors grups de la seva època. A part de tenir cançons típiques dels 60 en tenen de més elaborades coincidint amb el seu pas per la psicodèlia, ara bé, tot el seu material és excel·lent.
Una joia de la seva discografía és THE TWAIN SHALL MEET.

sobre el grup: http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=11:jiftxqw5ldae~T0

At the Mountains of Madness

2007-08-07T14:00:00.001+02:00

Jo el vaig llegir en castellà, "En las montañas de la locura", és de Lovecraft. Ja fa molts anys que el vaig llegir però recordo que em va agradar molt (de fet, me'l tornaré a llegir), és un relat de terror, tot comença en una expedició a l'Antàrtida...

sobre l'autor: http://es.wikipedia.org/wiki/Howard_Phillips_Lovecraft

The Simpsons

2007-08-02T21:39:00.000+02:00

Hola! Aquest és el meu primer post, espero que us agradi!
Jo parlaré sobre els Simpson. Bé, de fet, no se ben bé quan els vaig descobrir (és d'aquells events que no memoritzes el primer dia que ho fas), però sí que se quan me'n cansaré de veure'ls... mai!! De fet, soc un gran seguidor dels Simpson.. des de fa molts anys, això sí. Però, perquè agraden tant els Simpson?? què és el que donen?? bé, ben bé no ho se, de fet, jo sóc molt imparcial en aquesta opinió, però crec que el que més agrada d'aquesta serie d'animació és la seva crítica social, la seva paròdia americana (no oblidem que té arrels canadenques), i sobretot, la seva crítica en general, a tots els sectors per igual, fet que fa arrancar somriures a tothom.
Com tots deveu saber (per mi és un fet d'estat!), divendres passat es va estrenar mundialment The Simpsons Movie... In 2-D. Jo encara no he tingut el plaer de veure-la, he estat molt enfeinat, però sens dubte l'aniré a veure. M'agradaria molt la vostra opinió sobre la película, així que si l'heu vist, ja sabeu que us toca.
I si no l'heu vist, aquí us deixo un avanç del que us podreu trobar.

www.youtube.com/watch?v=vtHKk1HhJHo
www.youtube.com/watch?v=4lwfEq7vxmw

Miqui Puig

2007-08-01T11:08:00.000+02:00

M'ha sorprès, no tenia la pinta que m'agradés, però ahir al C33 van fer un concert de Miqui Puig i el tio en sap, sobretot musicalment (no tant la veu, tot i que sap aprofitar el que té). Els qui em coneixen entendran que estigui sorprès, ja que a priori aquest artista no tindria el perfil que encaixaria en els meus gustos, però bé, la veritat és que és bo el tio.

Ten Years After

2007-07-28T16:41:00.001+02:00

Gran grup de blues-rock de finals dels 60 i 70.

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&searchlink=TENYEARSAFTER&sql=11:0ifqxqr5ldse~T0

Dorothy Parker

2007-05-31T22:02:00.001+02:00

No havia llegit res d'ella... ara estic acabant un llibre de diverses històries curtes, es diu "La solitud de les parelles" i m'agrada molt, et provoca molts somriures de complicitat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Parker

votar: un deure dels demòcrates

2007-05-27T13:09:00.000+02:00

Hem de complir amb el nostre deure d'anar a votar, ja que hi ha hagut gent que ha donat la seva vida lluitant contra la dictadura, per aconseguir aquest dret (avui, deure). Si no et fa el pès cap candidat i/o partit, vota en blanc, PERÒ VOTA. Si no ho fas, DESPRÉS NO ET QUEIXIS DELS POLÍTICS. A les anteriors eleccions (2003) Catalunya va ser on va anar a votar menys gent de tot España a excepció de Ceuta i Melilla.

un gir al blog

2007-05-25T23:32:00.000+02:00

Anava a fer un altre blog amb reflexions (com l'altre post d'avui que acabo de penjar), però he pensat que ja que tinc fet aquest blog, l'aprofito. Per tant, ara també vol ser un lloc per opinar i reflexionar, és a dir, hi té cabuda tot, tots i totes.

He dit ;-p

n'hi ha per tots i totes

2007-05-25T23:27:00.000+02:00

El món produeix prou menjar perquè ningú no passi gana

Segons les dades de la FAO, el món produeix molt més aliments dels que es necessitarien perquè tothom tingués assegurades les calories que necessita per viure. Malgrat això, hi ha 850 milions de persones que pateixen gana

http://www.avui.cat/tec_ciencia/detail.php?id=1494

Tota aquesta gent té noms i cognoms, les xifres són sempre fredes, ... 32 morts en un atemptat, ... cada dia moren de gana 5.000 nens a Àfrica, ........... xifres fredes, com dic, ......... doncs he fet un càlcul ràpid, i si fessim una llista de tots aquests 850 milions que cita la notícia, i els posessim en fila, podríem donar quasi dues voltes a la Terra... és com per reflexionar-hi.

The Rise & Fall of Ziggy Stardust and the Spiders From Mars

2007-05-08T23:46:00.001+02:00

Més conegut com "Ziggy Stardust " és per mi el millor disc de Bowie, de les 11 cançons, només 3 són més fluixes que la resta. Em costa trobar cançons tan bones com Starman, Lady Stardust, Ziggy Stardust o la gran Rock & Roll Suicide... i totes en un mateix disc.

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:gifuxqq5ld0e

Basic

2007-04-07T15:23:00.001+02:00

Una bona trama, que no us enganyi el principi, no és una peli d'acció.

http://www.imdb.com/title/tt0264395/

Fats Domino

2007-03-26T22:24:00.001+02:00

"The Fat Man", la primera cançó considerada "rock", és d'aquest home... estem parlant de desembre de 1949. Més tard es va consolidar com un dels referents del R&B, rock'n'roll, i ha influenciat a molts altres músics i cantants. Als 6 anys ja tocava el piano i un accident de ben jove va estar a punt de suposar la fi de la seva possible carrera (una lesió molt greu a les mans) però amb esforç se'n va sortir, i coi... gens malament!

Per saber més d'ell:

http://es.wikipedia.org/wiki/Fats_Domino
http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=11:pce097y7kr0t~T1

Simon & Garfunkel

2007-03-20T19:29:00.001+01:00

Només cal sentir uns segons d'una cançó seva per detectar ràpidament que són ells. En comptes de recomanar un disc, directament us els recomano a ells, valen molt la pena, evidentment que els coneixeu, però bé, vull destacar-los aquí, per mi són imprescindibles.

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&searchlink=SIMONANDGARFUNKEL&sql=11:lzanqj4boj0a~T0

The Midden

2007-03-11T16:04:00.001+01:00

Llibre de Tom Sharpe (títol en català: "L'Ovella negra"). Molt entretingut, humor anglès, negre, sarcàstic, sense contemplacions

sobre l'autor: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tom_Sharpe

Moon Safari

2007-02-25T11:51:00.001+01:00

El primer disc de AIR, una joia

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:g5220r6ay48z

algunes cançons:

el video és estrany, no feu cas, escolteu només: la femme d'argent http://www.youtube.com/watch?v=v3-z8igPNRc

una cançó preciosa: all i need http://www.youtube.com/watch?v=pP1-t459bC0

you make it easy: http://www.youtube.com/watch?v=iv3m_WeqYCg

no és d'aquest CD però us la poso, és de la BSO de "the Virgin suicides", AIXÒ ÉS CHILL!!: http://www.youtube.com/watch?v=eLnrXNXO1FE

Plastic Ono Band

2007-01-28T16:35:00.001+01:00

Disc de Lennon, molt bo.
http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:w9fwxql5ldae

Un parell de cançons:

love http://www.youtube.com/watch?v=rCiU48jvZn0
god http://www.youtube.com/watch?v=UuknBhy-lN4

Rope

2007-01-20T12:49:00.000+01:00

Una de les millors pelis d'Alfred Hitchcock. Molt ben rodada i amb molta complicitat amb l'espectador. S'ha de veure.

http://www.imdb.com/title/tt0040746/

Bassington, un noi insuportable

2007-01-02T20:58:00.000+01:00

És un llibre curt de Saki, pseudònim d'Hector Hugh Munro. El que s'hi explica no és res de l'altre món, però val la pena per l'estil, irònic, cínic, sarcàstic... un exemple; parlant d'una dona un diu: "Sembla que hagi creat el món en sis dies i l'hagi destruït el que fa set", si us pareu a analitzar-la, diu molt en molt poques paraules... Déu diuen que va crear el món en sis dies i el setè va descansar, no cal dir què li està dient amb aquesta frase. Un altre exemple... parla d'un actor i el descriu així: "Sherard Braw [...], que s'havia descobert tot sol i que havia compartit el seu descobriment amb el món...", del mateix actor diu: "té por de morir durant unes eleccions generals i que el seu obituari es vegi escurçat de mala manera a causa de l'espai destinat als resultats electorals", en fi, el llibre n'és ple de comentaris com aquests.

Dissabte (Ian McEwan)

2006-12-29T21:36:00.000+01:00

Un visitant del blog, en Màrius, ens recomana un llibre, us ho poso aquí també perquè ha fet la recomanació contestant a la primera entrada del blog, del 8 de novembre, la benvinguda, i segurament no la veuríeu:

"A mi tot el que expliques en aquesta web em sona a xinès la veritat, jo sóc molt més comercial, però com que en aquest blog hi ha cabuda per tothom jo també vull dir la meva.Fa poc vaig llegir un llibre que em va sorprendre força positivament. El llibre és Dissabte de Ian McEwan. És un llibre ple de paral·lelismes sobre temes de gran trascèndencia, com ara la Guerra d'Irak i l'estil és magistral. Si llegeixes aquest llibre els teus gustos literaris canviaran per sempre. Bon any a tots i totes! --Posted by Màrius to Opinions at 12/29/2006 08:05:59 PM "

Old boy

2006-12-28T00:06:00.000+01:00

Gran peli, heu de tenir paciència, al principi és desconcertant (tot i que tampoc és com Lynch) i pot semblar dolenta, avorrida... en fi, però tot el que hi passa té un sentit i quan vas veient el perquè de tot... és brutal, t'enganxa fins al final i acaba resultant una peli que mai no oblidaràs. No us poso cap enllaç aquest cop, ja que no vull que mireu ni tan sols l'argument (no sóc massa partidari de llegir les sinopsis, si em recomanen una peli la miro completament "verge")
Bones festes a tots/es

Tool

2006-12-23T13:55:00.000+01:00

Sempre em ve de gust escoltar-los. Havia sentit alguna cançó d'ells però no ha estat fins fa poc (ara tinc 3 dels seus 4 discos) que he vist que m'encanta aquest grup. Són cançons elaborades, amb canvis, molt bones guitarres, bona veu, van alternant troços tranquils i altres forts, ... de fet ja se'ls classifica com "progressive metal", és com si un dels grans grups de "progressive rock" dels 60-70 fes metal, bé, amb paraules és difícil, millor que escolteu algunes cançons. A la web de "allmusic" que us passo a continuació podeu escoltar gratis mig minut de cada cançó, però també us poso algun enllaç de youtube (tot i que la música entra per les orelles, destaco la qualitat dels vídeos)

http://www.toolband.com (lletres i audio sampler)
http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=11:3jrsa9lgb23g

No us quedeu només amb alguna, la veritat és que per anar bé hauríeu de poder escoltar almenys un àlbum sencer

stinkfist: http://www.youtube.com/watch?v=sAsWyRXjODI

eulogy: http://www.youtube.com/watch?v=vXgYzN4CvJM (genial, el canvi una mica abans dels 2 minuts, i millor el de més o menys el minut 2:30)

aenima: http://www.youtube.com/watch?v=94i5PxWftfE

schism: http://www.youtube.com/watch?v=4P5M5-BeRug

parabola: http://www.youtube.com/watch?v=5tQjizHojrY (aquesta reflecteix molt bé el concepte "progressive metal", crec que és una cançó perfecta, completíssima)

vicarious: http://www.youtube.com/watch?v=s2lWoFS5bZc

prison sex: http://www.youtube.com/watch?v=XFbZb50E8fo

hush: http://www.youtube.com/watch?v=DXr-rQeku1U

sober: http://www.youtube.com/watch?v=es5t3Engm_c

La sonrisa etrusca

2006-12-15T17:17:00.000+01:00

Ja vaig recomanar aquest llibre de José Luis Sampedro a una web en castellà, em fa mandra traduir el meu comentari... us ho poso en castellà:

Historia tierna pero aún más humana (lo que hace de él un buen libro) y con sentido del humor que tiene como protagonista a una persona mayor. Cuenta la historia de Salvatore Roncone, un jubilado de un pueblo del sur de Italia que se traslada a la ciudad de Milán para vivir con su hijo. Desubicado en la gran urbe se refugia en el cuidado de su nieto de a penas un año (Brunetino) descubriendo su lado paternal por primera vez, ya que a sus hijos no les dedicó tanto tiempo, en aquel entonces, en aquellos pueblos “era cosa de mujeres”. También descubre un nuevo amor en la ciudad, Hortensia.El protagonista es una dualidad entre el abuelo y “la Rusca”, que es como llama a un cáncer que le está matando físicamente pero que le hace vivir con más intensidad y mejor en según qué aspectos, su faceta más humana, su relación con su nieto, su instinto protector que le transporta a sus tiempos de combatiente al lado de los partisanos, donde los “enemigos” son la nuera, el pediatra de la ciudad, ... símbolos del viejo conflicto ciudad-campo.No es una historia triste de un enfermo de cáncer, sino una visión tierna, amena, divertida de la última etapa de la vida de un hombre que descubre lo mejor de si mismo gracias a su relación con su nieto, al que solo le pide que un día le mire a los ojos y le llame por su nombre: Nonno (abuelo en italiano)

...and justice for all

2006-12-12T23:09:00.000+01:00

Un dels discs que més m'agrada de Metallica: http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:8c8n1vkjzzha

Medley del disc en directe: http://www.youtube.com/watch?v=VxUsKXdJdSI
Blackened: http://www.youtube.com/watch?v=i3u4kMRDBHw (gran canvi, fixeu-vos quan va pel mintut 1:07)
One: http://www.youtube.com/watch?v=KKCjoh2KOxg
The Frayed Ends Of Sanity: http://www.youtube.com/watch?v=gqIf3zw_K2I
Harvester Of Sorrow: http://www.youtube.com/watch?v=551_hC414UY
To live is to die: http://www.youtube.com/watch?v=AQpRC3VKUXo

The Picture of Dorian Gray

2006-12-06T11:44:00.000+01:00

Jo l'he llegit en castellà, "El retrato de Dorian Gray", i em va agradar tant pel fons com per la forma, té una bona trama i està molt ben escrit.

Sobre el llibre: http://es.wikipedia.org/wiki/El_retrato_de_Dorian_Gray_(novela)
Sobre Wilde: http://es.wikipedia.org/wiki/Oscar_Wilde

P. Gargallo

2006-12-03T10:59:00.000+01:00

Senzillament, un escultor genial. Fins al 28 de gener podeu veure una exposició gratis a la Pedrera: http://www.fundaciocaixacatalunya.org

http://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Gargallo

algunes obres:

http://www.mnac.es/colleccio/col_modern.jsp?ambit=87&lan=001

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b5/Zaragoza_-_Pablo_Gargallo_-_Jinete.jpg

amb uns "traços" fa un retrat de ferro de la Greta Garbo, si es mira de perfil es veu que és ella: http://www.elcultural.es/Noticias/2006/500376_1.jpg

Supertramp

2006-12-01T09:30:00.000+01:00

Les veus que m'han arribat no comparteixen la meva opinió respecte aquest primer disc de Supertramp (que porta el mateix nom), però a mi m'agrada molt, és d'aquest estil de finals dels 60 i dels 70 que m'arriba... moments amb molt sentiment, moments més explosius... RES A VEURE AMB DISCOS COM "Crime of the century" (tot i que també m'agrada) o com "Breakfast in America", tenen un estil completament diferent, si penseu en el Supertramp de la hiperconeguda "Logical Song"... aquest disc que ara us recomano no té res a veure. Les cançons que m'agraden més del disc són: It's a long road, Words unspoken, Try again (genial)

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:f9foxq85ldke

Georges Braque

2006-11-28T22:31:00.000+01:00

Fins ara només hi havia una recomanació d'art al blog (estic parlant de pintura, escultura, ...). Coneixeu Braque?... m'agraden especialment els seus quadres amb tons foscos (grisos, negres, marrons).

Entre el 1910 i el 1914 Braque i Picasso treballaren plegats per tal de desenvolupar un nou estil pictòric que fou anomenat "cubisme" i que representà el primer intent de replantejar de manera sistemàtica totes les convencions pictòriques de l'art tradicional.
http://www.edu365.com/batxillerat/art/cubisme/l_autor_cub.htm

[Tot canvia segons les circumstàncies: és el que vull dir amb la paraula "metamorfosi": quan em pregunteu si una determinada forma d'un dels meus quadres recorda un cap femení, un peix, un vas, o tot a la vegada, no us puc donar una resposta categòrica, perquè la confusió metamòrfica és quelcom d'essencial en poesia. El fet que una forma representi coses diferents per a diferents persones, o moltes coses a la vegada, o simplement res, m'és igual: es pot tractar d'un cas accidental o d'una "rima"; una rima, en pintura, entre parèntesi, pot tenir les conseqüències més inesperades, pot canviar tot el significat del quadre...] G. Braque, 1957

algunes obres:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/6/63/Braque.woman.400pix.jpg
http://www.princeton.edu/~romance/images/braque1.jpg
http://www.tc.umn.edu/~rozai001/1017/images/braque.jpg
http://home.hccnet.nl/att.leurs/kb01046.jpg
http://www.moma.org/collection/browse_results.php?criteria=O:AD:E:744&page_number=1&template_id=6&sort_order=1
http://www.artchive.com/artchive/B/braque.html
http://search.famsf.org:8080/search.shtml?artist=braque
http://www.guggenheimcollection.org/site/artist_works_23_0.html

emo rock. loved and hated

2006-11-28T20:58:00.000+01:00

hola!

fa un temps que va sonant aquesta paraula: EMO. i l'altre dia em van dir de que venia! i
es "Emo", de "Emotional" (es pot traduir llavors emo-rock com rock emotiu? rock emocional?). El fet es que he d'acceptar que hi ha cancons 'emo' que m'encanten. Poden ser algunes d'aquestes "awake" de Finch, "I'm a fake" de The Used ("buried myself alive" tambe!) i ara la ultima es "welcome to the black parade" de My Chemical Romance. La linko:

http://www.youtube.com/watch?v=Lvgmxgfvn00

guitarres agudes sobre veus desgarrades o distorsionades son la base d'aquest estil. es musica depressiva per variar coming from the U-S-ei. No es sa escoltar-la unicament. Pero a qui ens agrada el grun-ge ens ha pillat, ho hem d'admetre, hi ha temes increibles (El director del videoclip que he linkat es el mateix que va fer "Smells Like Teen Spirit"). M'arriben mes al fons que Nelly Furtado o Pink.. Sera emorock una moda? o es consolidara com una continuacio de la musica KurtCo? (jo m'agafo a lo segon!)

A reveure!!

P.D. en el proxim post explicare la historia de pq Smells like teen spirit es diu Smells like teen spirit! estigueu al loro :D !!

MTV

2006-11-27T16:47:00.000+01:00

Fa uns dies que miro la MTV italiana i he descobert (jo, aquests dies) un parell de series que son la bomba.

La primera: Scrubs. Comedia a un hospital on els protagonistes son els metges residents. Fa pensar que despres de Friends encara no esta tot inventat. L'actor principal es Zach Braff, el qual ha dirigit i protagonitzat "Algo en Comun" (Garden State), un drama que xoca amb la linia d'Scrubs on l'absurd ho domina tot.

La segona: The Office. Oficinistes i enredos vanals de feina. No obstant, es dedica a agafar tot lo establert i carregar-s'ho (m'encanta!). M'explico: no hi cap personatge jove, quadrat i meravellos. Tampoc hi ha cap actriu de portada de revista. Tot els personatges son mes aviat lletjos i ruins. La oficina on treballen es com la feina a on ningu vol acabar: mobiliari vell, ordinadors de pantalles de tubo.. tots els personatges fan cara de son i de tant en tant van mirant a camara! De veritat, es una idea que sorpren molt. El guions bonissims i actuacio de nivell. no us la perdeu! (Te tota la pinta de ser d'anglaterra)

fins la proxima!

After Hours

2006-11-26T21:44:00.000+01:00

Pel·lícula molt divertida de Martin Scorsese. En català la van titular "Quina nit!"

http://www.imdb.com/title/tt0088680/

Tragic Kingdom

2006-11-24T23:15:00.000+01:00

El millor disc que he escoltat de NO DOUBT:

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:l7se4jo72wa4

algunes cançons que he trobat al youtube:

Don't Speak: http://www.youtube.com/watch?v=7GG6JZ7qk2o

que gran és el Youtube, mireu aquest penjat destrossant "don't speak".... a ell li hauriem de dir "don't sing" http://www.youtube.com/watch?v=VMkVk6sSrYY

Sunday Morning: http://www.youtube.com/watch?v=EUqTH9e9sQU

Different Class

2006-11-21T17:11:00.000+01:00

Un disc gairebé perfecte de PULP, no es poden triar 2 o 3 cançons, són totes bones, tot el disc en conjunt és molt bo.

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:003gtq2znu47

Algunes cançons:

Something Changed: http://www.youtube.com/watch?v=Skdjcv9Pbwo

Sorted For E's & Wizz: http://www.youtube.com/watch?v=6N-5_koMUoE

Common People: http://www.youtube.com/watch?v=z6rvn6Zlq4s

Mis-Shapes: http://www.youtube.com/watch?v=eWiilrBq9vw

Disco 2000: http://www.youtube.com/watch?v=61ThRHYFQvU

Underwear (en concert): http://www.youtube.com/watch?v=xSsA_zjLc54

Saw, Saw II i Saw III

2006-11-19T15:09:00.000+01:00

Ahir vaig veure Saw III, m'havien encantat la I i la II, que són tan bones que la III resulta una mica fluixeta però ni molt menys decepcionant. Les 3 en conjunt estan ben lligades (potser un dia veuré les 3 seguides perquè hi ha coses de la trama que no tinc massa clares), val molt la pena veure-les. No fan por, però tenen escenes fortes (el director/guionista està una mica sonat)

http://www.sawmovie.com/

Mellon Collie & the Infinite Sadness

2006-11-16T19:34:00.000+01:00

Una obra mestra de Billy Corgan & Co. Un disc que marca diferències, molt complet, la veu, les melodies, els contrastos, ...

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:qj9fs36ua39g

algunes cançons del disc (una petita mostra que no us pot ser suficient per valorar el disc):

http://www.youtube.com/watch?v=xrFAR7inZIs
http://www.youtube.com/watch?v=n5u3z9DEIG0
http://www.youtube.com/watch?v=N0aa9X3_9Bk
http://www.youtube.com/watch?v=J7a4RpJ3U0Q
http://www.youtube.com/watch?v=U2L2JGCjGB8 (aquesta és genial!)
http://www.youtube.com/watch?v=za4VhQgjSUM

A Confederacy of Dunces

2006-11-15T18:04:00.000+01:00

Potser us sonarà més la seva traducció castellana "La conjura de los necios". El llibre més divertit que he llegit mai: http://cuantoyporquetanto.com/htm/libros/libros_laconjuradelosnecios.htm

Live!

2006-11-14T11:13:00.000+01:00

Pels amants de foo fighters! gran directe d'Everlong.

http://www.youtube.com/watch?v=AkjbYAhvafw

(allright!!!!! LET'S SING IT FASTER!!!!!! WOAHHHHHHHH!!!) gran moment.

adeuu!

Forever Changes

2006-11-12T12:53:00.000+01:00

Un dels millors discos dels '60 (és del '67). Si t'agraden els '60 necessites tenir-lo a la teva col·lecció. Tot el disc és genial, però ara mateix estic escoltant "A house is not a motel" i crec que és una bona manera de començar amb Love... comença amb una combinació perfecta de guitarra i bateria, després la veu, se't fica dins fins a arribar a un final més crescut... en fi, no comentaré cada cançó, el millor és que l'escolteu.

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:2sx7gjyrj6ip

Bring on the night

2006-11-11T16:10:00.000+01:00

Directe de Sting (1985)

http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:ps47gjvrj6im

una versió de "Moon Over Bourbon Street" d'un concert posterior, on canvia la seva característica veu per una tipus Armstrong: http://www.youtube.com/watch?v=YCwx0anIdKU

una entrevista just abans d'un concert (anys '80): http://www.youtube.com/watch?v=_0TFjlFQ5GM

en concert amb el Boss, cantant "The River"!!!!: http://www.youtube.com/watch?v=yzBfXcNYAjo

versionant els Beatles... http://www.youtube.com/watch?v=YGeyC1bDleI

Porgy & Bess

2006-11-09T23:13:00.000+01:00

Gershwin, Armstrong, Ella... un plaer

Porgy & Bess - Ella Fitzgerald / Louis Armstrong (1957)
http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:ph17gjwr86ib

Quim Monzó

2006-11-09T22:47:00.000+01:00

Sense cap dubte us puc dir que us recomano tot el que us caigui a les mans d'aquest home, que ja al 1976, amb només 24 anys, va guanyar el Prudenci Bertrana

http://www.uoc.edu/lletra/noms/qmonzo/index.html

Henry Moore

2006-11-08T23:51:00.000+01:00

Gran artista anglès (1898-1986)

http://www.edu365.com/batxillerat/art/surrealisme/art_cont_sur.htm
http://www.arikah.net/commons/en/e/e1/HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg
http://www.henry-moore-fdn.co.uk/

Gaeli i l'home déu

2006-11-08T23:19:00.000+01:00

És un llibre de Pere Calders molt complet, sorprenent i entretingut. Una història increïble. No és llarg, no el deixeu a mitges, tard o d'hora us atrapa. Destaco també positivament l'aparent senzillesa de l'estil.

sobre l'autor: http://www.uoc.edu/lletra/noms/pcalders/

Benvinguda

2006-11-08T00:32:00.000+01:00

Us dono la benvinguda a Opinions, el blog de Joan Gorienko, qui anirá recomanant llibres, música, art, ...
Com diu el seu nom, es tracta només de simples opinions que esperen ser enriquides amb les vostres aportacions

8 de novembre de 2006
J. Gorienko