Opinions..... llibres, música, art, cinema, etc...... Reflexions.... Opineu vosaltres també, podeu fer comentaris als posts ja publicats o publicar-ne de nous (si no esteu registrats a blogger, m'envieu un e-mail a joanm7@gmail.com i us dono d'alta, rebreu un correu de confirmació de blogger i ja podreu publicar)

1.9.12

The Resistance

No he escoltat massa a MUSE (error que encara estic a temps d'esmenar) però sempre que ho he fet m'ha agradat, però avui he escoltat el seu disc THE RESISTANCE i no he tingut més remei que anotar-lo a la llista d'àlbums perfectes. Destaco especialment, tot i que no només, la gran veu de Bellamy, que als directes sona increíblement bé, això és un cantant!!!!

Us deixo una cançó genial del disc, d'aquelles que m'agraden a mi, amb força canvis i que en conjunt et fan disfrutar tant que et posen literalment la pell de gallina (almenys a mi em passa quan m'agrada molt el que sento). A més, la lletra és de rabiosa (en tots els sentits) actualitat: 

Unnatural Selection




I el disc complet:




Enjoy it!!

29.8.12

Heavy Rain

Els que em coneixeu sabeu que les consoles no formen part de les meves aficions, però he vist el joc Heavy Rain (PS3) i m'ha impressionat. 
És com una pel·lícula en que has de desentrellar la trama i els gràfics i moviments són molt bons. 
La veritat és que s'agraeix un joc així, diferent de la majoria que són d'esports, de disparar tota l'estona o d'aquells d'anar passant pantalles i nivells.

Us podeu fer una idea del joc mirant aquest video:




17.8.12

Continuum: ¿cómo funciona el cerebro?



Avui us recomano un llibre molt interessant que parla de com funciona el cervell

Continuum: ¿como funciona el cerebro?
FRANCISCO MORA
ALIANZA EDITORIAL, 2002
ISBN 9788420686479

Sinopsis

¿El mundo que vemos, tocamos, olemos, existe como tal fuera del cerebro, o lo crea nuestro propio cerebro? ¿Cómo nos emocionamos? ¿Por qué estamos más despiertos y alerta por las mañanas que durante el atardecer o la noche? ¿Por qué es necesario dormir un tercio del tiempo total de nuestras vidas? ...

16.8.12

Love it to death



Després de molt temps sense publicar res al blog (massa!), torno amb un disc imprescindible de 1971 d'Alice Cooper que se't fa curt, dura tot just una mica més de mitja hora i desitjaries que en durés 4!

Espero tornar més aviat... que he hagut de treure la pols del blog de tant que feia que no hi entrava...



Salut i bona música!


27.10.11

Michael Jackson



No puc dir res d'ell que no s'hagi dit ja, simplement vull dir ben alt que era un artista completíssim: bones cançons, bona veu, i el millor ballarí en el seu gènere.

Vull destacar la cançó You rock my world, és PERFECTA... no cal dir que val molt la pena veure el video amb el ball que hi fa.


I un directe:




Salut!


16.8.11

Avui es parla de Pedrolo


Fa molts anys vaig llegir algunes narracions de Manuel de Pedrolo, i fins ara no havia tornat a llegir-lo més (gran error). Crec que és la primera vegada que recomano un llibre sense haver-lo acabat, no cal, és d'aquells que amb unes quantes pàgines ja veus que val la pena. Hi ha alguns fragments en què m'hi sento molt identificat i aquesta complicitat m'anima sempre a seguir llegint, intentant inútilment que no s'acabi mai el llibre.
El llibre és "Avui es parla de mi", escrit el 1953 i publicat el 1966.

8.6.11

Sheer Heart Attack




El millor treball de Queen? Crec que ho puc dir sense cap mena de dubte. Hi tenim l'essència de Queen, inclassificable, amb cançons d'estils diferents però que totes juntes queden perfecte.

Brighton Rock... simplement, genial
Killer Queen, un clàssic.
Flick of the Wrist...Lily of the Valley...In the lap of the Gods "simplement" Queen!
Now I'm here... tot un himne del rock!
etc, etc...

És d'aquells discs que s'han d'escoltar d'una tirada, sencers, .... això si, ni que sigui la primera cançó (Brighton Rock) posa el volum a tot drap!!

Curiositat: és el primer CD que em vaig comprar (abans comprava cintes), un autoregal que em vaig fer el dia que vaig fer 14 anys (el 1994)... hi ha un abans i un després en la meva vida (musicalment parlant).


20.5.11

Who's next



Aquest treball de THE WHO és una obra mestra que sembla mentida que ja tingui 40 anys.

Baba O'Riley, Behind Blue Eyes, Won't Get Fooled Again, Getting in Tune, ... GRANS cançons.

Apa, a disfrutar!!

5.5.11

Foxtrot - Genesis


No tinc temps d'escriure, per variar.. però bé, el que us recomano ara s'ha d'escoltar, per tant... Només us dic, pels que no coneixeu Genesis, que l'estil és Prog-Rock.

A disfrutar!

18.3.11

Les intermitències de la Mort



Novel·la de José Saramago genial, com la majoria dels seus escrits. Com és habitual en les seves històries, planteja una situació inversemblant que li serveix per fer un retrat de la condició humana i que podria ser ben real si això passés de veritat. Com acostumo a dir en aquests casos, ja que és el que per mi defineix un bon llibre, us diré que es llegeix sol, un d'aquells relats que ens fan disfrutar no només de la lectura, sinó del que hi ha més enllà, de l'estímul que ens provoca dins nostre, cada u a la seva manera, però especial en tots els casos.

3.3.11

Temps de Revoltes i DEMOcràcia

Ja veurem com acabarà tot l'embolic de les revoltes del món àrab, sempre és bo que governs corruptes i dictatorials s'enfonsin. La meva pregunta és si cal arribar a aquests extrems de repressió als que han estat sotmesos aquests països durant dècades per tal que la massa digui PROU.
Ara vull que penseu en el nostre cas, España, Catalunya, en aquest cas tant se val, ja que depenem de totes dues. No només en temps de crisi, sempre, insisteixo, sempre els polítics es riuen de nosaltres constantment. Està clar que som uns privilegiats per viure en una democràcia, però hauríem de dir PROU definitivament a tantes injustícies, lleis toves, polítics aprofitats, esportistes que guanyen milions d'euros, etc... Potser ens hauríem de moure pel Facebook i eines similars per fer la nostra revolta contra els nostres "dictadors", els polítics. La unió fa la força. Crec que hem de passar ja a un model definitiu de societat, ja ha passat el periode de DEMO-cràcia (si em permeteu el símil informàtic) i passar ja a un entor real, ja que el periode de prova (DEMO) ha fracassat.

3.1.10

Eric Clapton



No cal que us parli de Clapton, simplement és un dels millors guitarristes de la història (alguns el situen en 4t lloc). Us recomano els seus directes, i també va fer un bon treball al concert d'homenatge a George Harrison "Concert for George".

Un solo del mestre:

13.7.09

Bottom




Gran serie protagonitzada per dos dels mítics Joves (The Young Ones). Dos petats de la vida, patètics, pàries ... genial.

L'origen del nom de la serie: Originally planned to call the series 'Your Bottom' - so that viewers would be heard to say such things as, "I saw Your Bottom on television last night" ;-p

23.6.09

Night Mist




Si els treballs de Milt amb la seva formació The Modern Jazz Quartet a partir dels anys 50 ja eren bons, aquest disc podria subtitular-se “Jazz sense defectes” ja que només conté el millor del Jazz, sense ritmes equivocats i amb melodia. Apte per a tots els públics, encara que no escoltis Jazz sovint, “Night Mist” et sorprendrà.

15.6.09

McCartney - Unplugged


Un acústic que sempre ve de gust escoltar... no tinc temps ara d'escriure més. Les paraules sobren, millor escoltar-lo.

20.3.09

Hola,
vull compartir amb vosaltres una lectura i dues pel·lícules.
El llibre és Vida e insólitas aventuras del soldado Iván Chonkin de Vladímir Voinóvich.
L'autor va haver de publicar el llibre fora del seu país d'origen, Rússia, per la censura política d'aleshores. Tot i així, la publicació a l'estranger de l'obra li va costar l'expulsió del país i la pèrdua de la nacionalitat russa. El llibre va circular
 de forma clandestina però no es va publicar a terres russes fins després de la perestroika.
El llibre és una sàtira del sistema comunista a inicis de la Segona Guerra Mundial. Els personatges, la majoria militars comunistes, són borratxos, incompetents i corruptes. La burocràcia russa també rep la seva part i la desinformació dels dirigents causa malentesos molt divertits.
En fí, desitjo que us agradi.








Les pel·lícules són:

Dejad de quererme de Jean Becker.
Pel·lícula francesa molt desconcertant i plena d'una tensió que no és por, no és misteri, és una altra cosa. El final és genial.












Caminar sobre las aguas d'Eytan Fox
És una pel·lícula israelí ambientada en la vida actual que posa de manifest com l'holocaust encara és viu en la societat jueva. Hi ha molts paral·lelismes entre alemanys i jueus i palestins i jueus.

17.2.09

Libros del Asteroide

Hola una altra vegada,
també us vull recomanar alguns llibres que m'he llegit darrerament que m'han agradat molt. Tots són de l'editorial Libros del Asteroide. No és que jo tregui d'això cap benefici econòmic però es que és cert que els llibres que edita aquesta editorial són d'un alt nivell literari. 
Em vaig començar a enganxar a aquesta editorial quan vaig llegir la Trilogia Deptford de Robertson Davies. Em va agradar tant que vaig seguir amb el mateix autor llegint la Trilogia de Cornish. Per cert, ara han publicat la segona part d'aquesta trilogia.
Seguidament vaig llegir El maestro Juan Martínez que estaba allí de Manuel Chaves Nogales. Imagineu-vos un "bailaor" gitano que el va enxampar la Revolució Russa i va haver-se de buscar la vida.
L'altre que us recomano és El Pentateuco de Isaac d'Angel Wagenstein. És un llibre sobre la Segona Guerra Mundial ple d'ironia i d'humor que s'enfot dels tòpics jueus. Probablement un dels millors llibres que he llegit mai.
I finalment, el millor llibre que he llegit en molt de temps. És emocionant, optimista, entretingut, simplement brutal! En lugar seguro de Wallace Stegner. Un cant a l'amistat pura i desinteressada.
Fins la propera,
Màrius

Un altre cinema

Hola,
Si no trobeu cap pel·lícula que us agradi i esteu aburrits/des de veure sempre el mateix. Us recomano les següents pel·lícules. Són pelis de curta distribució que em van agradar molt. Totes quatre són molt diferents: una és divertida, l'altra intrigant, l'altra dramàtica i l'altra molt dura.
Per cert, les podeu trobar a les biblioteques de Barcelona.
- De fosa en fosa
- Contra la pared
- Next door
- 4 meses, 3 semanas, 2 días

Salut i república,
Màrius

6.2.09

Josep Maria Espinàs




M'acabo de llegir el seu llibre "El meu ofici". Molt recomanable, es llegeix en unes hores i transmet molt bé la seva personalitat. És un home senzill, intel·ligent, amb sentit de l'humor, amb qui m'agradaria haver parlat més estona i no només el parell de minuts que vaig conversar amb ell fa uns dies, ME'L VAIG TROBAR AL TREN!! Sort de la meva nòvia, que va ser qui es va dirigir a ell, jo sóc massa tímid de vegades, i li va demanar un autògraf. Ell, molt amable, ens va fer una dedicatòria.

19.11.08

Bona tria personal



Us recomano qualsevol escrit de Pere Calders que us caigui a les mans. Però podeu començar per la selecció d'històries curtes (la seva especialitat) que ell mateix va escollir "TRIA PERSONAL". Es llegeixen soles, narren fets inversemblants que resulten còmics i irònics, no pararàs de somriure i disfrutar llegint-les.

Sobre Pere Calders

5.10.08

Vicky Cristina Barcelona

de Woody Allen. Estats Units-Catalunya, 2008.

amb Rebecca Hall, Scarlet Johansson, Javier Bardem i Penélope Cruz.


Dues noies nord-americanes molt diferents entre elles, una formal i assenyada, i l'altra assedegada d'experiències sexuals i emocionals, la Vicky i la Cristina del títol, van de vacances a la ciutat també del títol, on coneixen un pintor 'latin lover' que les vol seduir. Aquest triangle amorós es converteix en rectangle quan entra en escena l'exdona del pintor, una passional artista que acaba d'intentar suïcidar-se.


L'esperada darrera pel·lícula de Woody Allen no fa altra cosa que tornar a decepcionar-nos en molts moments, i com estem gairebé acostumats des de fa uns anys.

Analitzaré, en un principi, els tres elements del títol (molt criticat, però per mí amb moltes reminiscències rohmerianes, aspecte que sembla repetir-se amb el to de la pel·lícula).


Barcelona
Comencem amb un excés de pel·lícula de postal, és com aquells fullets promocionals d'agència de turisme que un cop som a la ciutat ens costa reconèixer les fotografies amb la realitat, tot sempre és molt millor a les instantànies. Molt maco veure Barcelona, però...algú la reconeix? Bardem viu al Born, però l'entrada a casa seva sembla més propera a Pedralbes (per dir alguna cosa). Els correfocs semblen totalment inofensius. Els oncles d'una de les protagonistes viuen a Barcelona...però a on? En general els colors i tonalitats de la pel·lícula són més propers a la París amelienca que a la Barcelona de l'Hereu. Tan mediterrània ha volgut posar-nos Barcelona que, per aquells que la coneixem, ens ha semblat irreconeixible. Veiem més coses d'Oviedo que de Barcelona, com es nota que el senyor Roures no és asturià.


Vicky
Rebecca Hall és l'actriu menys coneguda de tot el repartiment, els noms de Bardem, Penélope i Scarlett la tapen des del principi (només cal veure el cartell del film). Però per a mi fa el paper més complex de tots quatre personatges i qui realment arrossega la part més interessant de la pel·lícula. Una interpretació molt creïble, sòlida i sobretot allunyada de clichés i histrionismes. Un personatge made in Allen.


Cristina
La Johansson és la noia americana amb tendències bohèmies "de pacotilla" i això ens ho deixa clar l'Allen gairebé des del principi. Una noia que s'autodenomina com a liberal, que vol experiències noves, que va contra corrent, etc...però que no deixa de ser molt més puritana que la seva companya, a la qui des del principi se'ns califica com la típica nord-americana. Aquesta antítesi és molt propera a la cervantina de Sancho Panza i Don Quijote amb la seva conseqüent evolució o involució. Un aspecte que sembla que Allen critica dels seus compatriotes. Els liberals realment no ho són tant...i els puritans tampoc.
L'Scarlett fa un paper molt fluix, excessivament previsible en l'actuació, i sense gaires matisos interpretatius, molt pla.

La pel·lícula com a conjunt no és una dolenta, tot i que té força moments ridículs (el Bardem que com a pintor es dedica a prendre notes artístiques al Parc Güell, les situacions on aquest obliga a la Pe a parlar en anglès quan està la Scarlett al davant...). La història no és del tot dolenta, però no sembla del Woody Allen que volem, no es nota cap dels seus tocs argumentals, ni el seu humor ni molt menys el seu estil. El principal problema és que en l'aspecte narratiu la pel·lícula dóna molts tombs, o li falta metratge o li sobra...hi ha subtrames que semblen una mica accelerades, on sembla que faltin uns minuts per poder creure't l'escena i la situació.

El personatge del Bardem és llastimós, no per la interpretació sinó pel seu fons, erràtic, desgraciat i que intenta vendre una imatge de guanyador.

i la Pe?doncs tots esperàvem una altra actuació lamentable de la noia, però no. No només augmenta, agilitza el ritme de la pel·lícula i té un paper molt allenià, sinó que a més ho fa bé. Recordant al seu paper d'histèrica (potser no és un paper) que tan bé va fer a una de les seves primeres pel·lícules Todo es mentira. Tota una sorpresa, agraeixes la seva aparició al film i esperes que torni a sortir en escena.

Tant el Bardem com la Pe te'ls creus més quan parlen en castellà, no sé si per la seva falta de domini de l'anglès, si perquè els moments en castellà són els més còmics i naturals o perquè estem acostumats a sentir-los hispànicament.

En definitiva, no és una pel·lícula horrorosa, no és una pèrdua absoluta de temps, però no és allò que pots esperar d'un director que ha fet meravelles com Annie Hall, Manhattan, Zelig, Delitos y faltas...

Passes l'estona, té moments divertits i la trama és més o menys d'interès...això sí, imprescindible veure-la en versió original...no sé com deuen solucionar determinats moments a la versió doblada.